Arxius mensuals: Mai de 2012

Colesterols humans d’autopista

Fa temps que em volta pel cap una mena de teoria sociològica. No és que pretengui ser sociòleg, però ho penso sovint, mentre condueixo i veig determinats comportaments d’aquests éssers, els humans. I és que al món, segurament, hi ha tantes maneres de conduir com persones que condueixen. Però també hi ha (crec) determinades accions i tics que identifiquen a determinats grups humans. I hi ha certes coses que, a mi, em sobten. No són moltes, però són molt abundants i sobretot, molestes.

Una de les que em sobta més és la mania que tenen molts humans de conduir pel carril del mig de l’autopista, quan sigui i com sigui. Entren a l’autopista i es situen al carril del mig. I ja està, no fan res més. No es pregunten si potser, com que no hi ha ningú, podrien conduir pel carril de la dreta. No se’ls acut, ni per casualitat, que si ells no anessin pel mig, a d’altres no els caldria anar pel carril de l’esquerra. Tampoc no els passa pel cap que, mentre ells ocupen el carril del mig, d’altres que intentem mantenir-nos al carril dret sempre que podem, ens veiem obligats a fer un canvi de dos carrils per avançar-los a ells si no volem cometre una il·legalitat. I quan nosaltres, cansats, ens neguem a fer més canvis i els avancem directament per la dreta, ells, evidentment, tampoc no pensen res. Vaja, imagino que no pensen res, perquè si pensen alguna cosa, què deuen pensar…?

carrilcentralEn aquests situacions em sol venir al cap aquella antiga sèrie que feien a la tele, “La vida es así”. Imagino que l’autopista és un vas sanguini d’aquells on passejaven els glòbuls blancs i vermells, i que els humans del carril del mig són els típics paràsits que entorpeixen el correcte funcionament de l’organisme. L’autopista és l’organisme, els cotxes són els glòbuls blancs i vermells. I els que circulen pel carril del mig obliguen la resta a avançar pels carrils dels extrems, i produeixen obstruccions i alentiments de la circulació: provoquen un tap. I quan apareixen aquests taps, els que circulen pel carril del mig esdevenen un autèntic colesterol humà: una malaltia, una lacra, una tara, un càncer que cal extirpar.

I llavors començo a pensar que, si a la carretera es comporten amb aquest egoisme, com es comportaran a casa? I penso que són cecs, egoistes i arrogants; que no tenen en compte la gent que els envolta; que no saben viure en comunitat; que viuen en la més absoluta soledat i ni ho saben; que estan aïllats del món que els envolta; que no fan absolutament res per facilitar la vida als demés. I llavors penso que aquests deuen ser la mateixa mena de gent que critica els altres ciutadans, per exemple quan es fa una vaga, perquè a ells “els molesta”.

erase1N’hi ha que ho fan perquè tenen un bon cotxe. S’han gastat una morterada en un cotxe de sèrie mitjana – alta i creuen que els carrils estan organitzats així, en funció del valor del cotxe, en funció dels seu nivell econòmic. Així, pel carril de la dreta hi han d’anar els camions i els cotxes més barats o més vells, els pobres. Ells, com que són de classe mitjana – alta i tenen un cotxe d’acord a aquest nivell, han de circular pel carril del mig. El carril de l’esquerra, per ells, quan avancen, i pels que encara són més rics, pels cotxes més cars. Però sempre ha de quedar clar que ells no són dels més pobres. Ni que s’hagin endeutat fins les celles per pagar el cotxe, ells no van pel carril dels pobres. És alguna cosa així com allò tant baix i tant mesquí de sentir-se feliç sabent que hi ha qui viu encara pitjor.

N’hi ha d’altres que ho fan per comoditat. Es situen al carril del mig i d’allà no els mou ningú. No corren molt, suficient com per anar avançant camions. Si hi ha cotxes més ràpids al carril de la dreta, tant se’ls en fot. Si tenen quilòmetres per davant amb cap carril ocupat, tant se’ls en fot. Els fa mandra el pensar que, en algun moment, hauran de fer l’increïble esforç de mirar pel retrovisor, indicar la maniobra amb l’intermitent i canviar de carril per avançar. Quina feinada! Res, ells no han vingut al món a fer el mateix que la resta. Les regles són per la resta del món, no per ells. Ells són aquí el centre del món, han vingut a ser els millors, ho són, i qui digui el contrari no és ningú, no és digne de ser escoltat per les seves excelses orelles.

Aquests són els dos prototips essencials dels colesterols humans d’autopista. Són l’egoisme i la falta d’escrúpols personificats. Insensibles a qualsevol ordenació de l’espai i dels comportaments públics; van a la seva, prenen el que volen, i no es paren a pensar en cap mena de conseqüència que no afecti el seu propi benestar. El més pur i més patètic resultat de l’educació per la competència, una competència que exerceixen (patèticament) a l’autopista millor que ningú.

11F6B2BB2EF6ACE4B67ABC94E37DB1I m’entristeixo. M’entristeixo perquè, circulant, observant aquests comportaments, veig reflectits clarament tots els mals que afecten les nostres societats, on la competència, l’egoisme, el jo-jo-jo-i després-jo s’ho mengen tot. No queda espai per la col·laboració, per la comprensió, per la solidaritat. Només queda espai pel jo. Fins que, de sobte, circulant per la dreta, veig com algú m’avança pel carril del mig, posa l’intermitent de la dreta i es torna a incorporar al carril “dels pobres”. I llavors a la cara se m’esbossa un petit somriure. L’optimisme torna a renéixer dins meu i començo a pensar que encara hi ha solució, que encara hi som a temps, que el món es pot salvar, que no està tot perdut!

Conductors del carril dret, uniu-vos!

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G, agost del 2012]