Arxius mensuals: Desembre de 2012

El programa, que no llibre

El 24 de novembre, jornada de reflexió, llegia al diari electrònic Vilaweb una notícia curiosa. Resulta que el Matthew Tree i el Quim Monzó havien publicat uns articles al diari anglès The Guardian, i estaven indignats perquè els havien publicat els articles modificats. El text del Tree es veu que l’havien modificat tant que ara afirmava una idea contrària a la del text inicial.

La notícia m’ha recordat el que va passar a Gelida tot just fa un parell de mesos. Resulta que alguns autors d’articles del programa de Festa Major estaven indignats -i ho deuen seguir estant- perquè els havien modificat els articles. Puc assegurar, perquè he pogut veure l’original i l’article publicat, que almenys en un cas aquesta indignació està plenament justificada.

No m’he dedicat a esbrinar quina política de publicació fan servir al Guardian. Però sí que m’he entretingut en analitzar més detingudament el nostre programa. M’aturo en l’escrit de presentació del Regidor de Cultura i Cooperació i em crida l’atenció una puntualització que fa, quan presenta “el programa, que no llibre”. I també diu: “Desitjo que els continguts del programa us ho facin passar bé i també us apropin encara més a la realitat de Gelida.”

Vistes les correccions i canvis del text que he pogut consultar, sembla que estaven adreçades a donar més “qualitat” al programa, per dir-ho d’alguna manera. I dic això perquè el que al text original és “Com en molts altres casos” al programa es llegeix “Com en moltes altres activitats humanes”. O el que al text original és “Canvis de vestuari constant, diferents espectacles reunits en un mateix escenari, amb la complexitat que suposa haver d’assajar diferents personatges i situacions.” al programa es llegeix “Canvis de vestuari constants i diferents espectacles se succeïen
en un mateix escenari, la qual cosa suposava una gran complexitat a l’hora d’assajar diferents personatges i situacions.” Podria seguir durant una bona estona posant exemples. Fins i tot podria escriure tot un paràgraf que es van treure de la màniga! El text del programa està tant canviat que els mateixos autors no s’hi reconeixen. I així, el programa, que no llibre, en comptes d’apropar-los a la realitat de Gelida, més aviat el que fa és allunyar-los a ells mateixos de la seva pròpia realitat.

Aportar més “qualitat” al programa potser estaria bé si els canvis haguessin estat informats prèviament -per no dir consultats!- als respectius autors. Per començar això hauria estat el més educat. Però més enllà de tot això jo em pregunto: si el programa és això, un “programa, que no llibre”, amb les connotacions literàries que tenen un i altre concepte, quin sentit tenen aquestes modificacions? A sant de què? I l’únic que se m’acut, més enllà de l’evident falta de respecte, és que ha de ser fruit d’una voluntat de fer que el programa, que no llibre, sembli més un llibre, que no programa. Una voluntat que contradiu el desig inicial del regidor -també membre del consell de redacció del programa- i que porta a publicar uns textos allunyats de la realitat del poble, falsos i enganyosos, perquè la gent de Gelida, la gent del carrer, ni parla ni escriu així. Una voluntat, doncs, de semblar el que no s’és i de voler aparentar una cultura -suposadament- més elevada. En definitiva, tot plegat es pot definir en una sola paraula: esnobisme. Una voluntat esnob que pretén fer del nostre programa una mena d’obra literària amb vés a saber quina intenció, si és que n’hi ha, perquè potser simplement és esnobisme i ja està.

I enmig de tot això em trobo jo, que aquest any m’estrenava escrivint al programa, que no llibre, de Festa Major, i que no m’han retocat ni una coma! Doncs jo desitjaria que el meu article els semblés tant malament als garants de l’alta cultura que l’haguessin hagut de “cepillar” com si fos un vulgar estatut! Perquè la seva comoditat vers el meu article em fa sentir incòmode i això, si cap, m’emprenya tant o més que la falta de respecte vers als companys i companyes que s’han vist
tergiversats.

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G, desembre del 2012]

Anuncis