Arxius mensuals: Abril de 2013

Administrar en petites dosis

Més enllà de tot el que hem après aquests últims anys sobre els orígens de la crisi, de les hipoteques subprime, de la crisi borsària europea o de l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat Espanyol… Més enllà de tot això, de fa un temps cap aquí està clar que tot plegat segueix una consigna ben clara: acabar amb l’estat del benestar europeu.

I és que des de fa una colla d’anys, a base d’anar fent modificacions aquí i allà, el poder econòmic ha aconseguit modificar els marcs legals dels estats i muntar una Unió Europea en el seu propi benefici. No diré que ho hagin tingut fàcil, però el que és evident és que ho han fet de manera totalment impune. Només els ha calgut seguir algunes estratègies de manipulació mediàtica de manual. Sylvain Timsit en va fer una llista de deu, llista que durant un temps va ser atribuïda a Noam Chomsky.

manipulacion2Alguns exemples de la llista ens haurien de sonar: distracció, servir-se dels mitjans de comunicació per mantenir-nos distrets amb temes menys importants: qualsevol noticiari en pot ser un exemple clar; gradualitat, aplicar mesures a poc a poc, de manera que no ens n’adonem fins que ja estan muntades i formen un cos legal potent i uniforme: el desmantellament progressiu, divendres a divendres, del sistema de justícia universal; autoinculpació, tàctica que encara ressona en moltes converses, quan s’acusa els signants d’hipoteques o contractes de preferents abans d’acusar als legisladors que ho han permès, als empleats de la banca que sabien el què feien o als ministres que premiaven la hipoteca i castigaven el lloguer; problema-reacció-solució, crear problemes i després oferir-ne les solucions, com ara una suposada crisi econòmica que se soluciona ventilant drets laborals bàsics i privatitzant empreses i serveis públics; l’estímul i l’aplaudiment de la mediocritat, degradant fins al màxim els sistemes educatius públics -de forma gradual, és clar- per tenir una població incapaç d’entendre els sistemes amb què la controlen, i alhora, aplaudir i posar de moda el fet de ser inculte, vulgar i mediocre. Em penso que d’exemples d’això últim no cal que en posi, oi? Hi ha d’altres tàctiques però aquestes resulten prou evidents.

Els mitjans de comunicació són l’element clau per aplicar totes aquestes tècniques. Però sempre ens oblidem d’ells quan invoquem la defensa dels serveis públics bàsics i defensem la sanitat o l’educació. El dret a la llibertat d’opinió i a rebre o comunicar informació estan contemplats com a drets humans bàsics. Ara bé, en un món on l’actiu creador d’opinió més potent és la televisió -encara és així- i quan aquest mitjà està en mans de grans fortunes, de lobbys internacionals o de governs que el primer que fan és canviar-ne la línia editorial, llavors la informació que rebem està totalment privatitzada. I quan la informació que rebem majoritàriament és la que tria el poder econòmic, la nostra opinió està molt lluny de ser lliure… I si la nostra pròpia opinió no és lliure, on queda la democràcia?