Coses de bitxos raros

Ara deu fer uns dos anys a Gelida es va fer una campanya de retolació general. Per dir-ho d’alguna manera, diré que alguns barris van ser retolats de manera “errònia”. Entre d’altres, va ser el cas del barri dels Tarongers, el meu barri. Situat al peu del Castell de Gelida, és un dels més antics del poble. De fet, existeixen documents de quatre o cinc segles d’antiguitat que ja l’esmenten. Doncs des d’aquella campanya de retolació, el barri dels Tarongers està indicat en els cartells del poble com a “barri del Castell”. Segons sembla, en alguna ocasió s’ha interpel·lat l’equip de govern per mirar d’esmenar aquest i altres errors d’aquella retolació, però per ara no s’ha aconseguit res.

Un dia, un antic veí del barri em va sorprendre quan, davant la meva indignació pel tema, em deia que a ell ja li semblava bé. Segons ell, amb el nom de “barri dels Tarongers” no s’entenia res i en canvi, “barri del Castell” era molt més apropiat perquè s’entenia millor i podria fer que el barri fos més visitat. Quan vaig queixar-me del fet que ni tant sols s’havia consultat els veïns, la resposta va ser un somriure condescendent. “No es pot estar sempre consultant-ho tot!”, em va dir. La discussió no va arribar a més i al final me’n vaig acabar oblidant.

Explico tot això perquè fa poc he llegit “La nueva razón del mundo”, un assaig sobre el neoliberalisme. Ja sabeu, allò que els economistes mediàtics diuen que no existeix mentre el prediquen a diari. La tesi del llibre és que el neoliberalisme, a més de doctrina econòmica, és una lògica de pensament. Una lògica que s’ha estès arreu i que es mou amb uns paràmetres que coneixem prou bé: mercat, competència, eficiència, empresa, bones pràctiques… Qualsevol tema s’ha d’avenir als paràmetres d’aquesta nova raó, i els qui en surten no són vistos només com a persones que pensen diferent sinó com a persones que estan fora de tota lògica. Bitxos raros.

Mentre ho llegia se m’acudien alguns exemples quotidians d’aquesta nova raó. Aquella conversa sobre la nova retolació del barri n’és un: conscientment o no, el meu interlocutor feia servir aquesta lògica. Volia que el barri tingués un nom més senzill, que fos més eficaç, que es vengués millor i que atragués més visitants. Pensava en el barri com si fos una empresa. Per això s’havia d’adaptar al mercat dels barris i havia de competir. Havia de buscar el màxim benefici i ser el barri més visitat. I tant se valia si més enllà d’un bar el barri no té cap botiga. Tant se valia si el Castell de Gelida és reclam suficient, no només pel barri sinó pel poble sencer. S’havia d’ajustar a la lògica, i no cal dir que l’antiguitat del nom original o la necessitat d’una consulta als veïns abans de canviar-nos el nom del barri són arguments que estan fora d’aquesta lògica. Són coses de bitxos raros.

[Article publicat a Xarxa Penedès el novembre del 2013]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s