Girar la truita

Aquests últims mesos s’han donat alguns casos a Gelida que han mostrat fins a quin punt la política municipal dificulta el fet de disposar d’una sala municipal. La casuística dóna per molt i no hi entraré perquè faríem un altre article. Com que sóc un dels que m’hi he trobat, he pogut llegir les normatives i ordenances que regulen el tema i m’han cridat l’atenció algunes coses.

He de dir que, d’entrada, sobten les contradiccions que hi ha entre unes normatives i altres a l’hora de determinar qui és susceptible d’estar exempt dels pagaments i qui no. En unes són entitats reglades, en altres només entitats del poble, persones, grups de persones… Tot plegat sembla fet expressament per complicar el tema. Sembla que ens diguin que participació ciutadana sí, però participació ciutadana en iniciatives de la mateixa ciutadania, ja no tant.

Però hi ha una normativa, concretament, que m’ha cridat més l’atenció. És l’Ordenança 23, la que regula les taxes d’accés als espais municipals. A l’article 3 diu això: “La base imposable d’aquesta taxa està constituïda pel valor de mercat de la utilitat derivada de la utilització de les d’instal·lacions, materials i estris municipals”. Neoliberalisme en estat pur, legislant per fer comportar les entitats públiques com empreses privades.

A veure, fem una prova. Si fem, per exemple, una xerrada sobre les pensions, convindrem que la utilitat derivada de l’ús de l’espai és un benefici social per la gent que s’hi va a informar, oi? Així doncs, i segons el text de l’ordenança, l’Ajuntament aplicarà una taxa sobre el valor de mercat d’aquest benefici social. L’Ajuntament farà d’empresa. Però enlloc no s’aclareix com es determinarà quin és el valor de mercat d’aquests beneficis. És més, acte seguit l’ordenança aplica un valor fixe a cadascun dels espais sigui quin sigui l’ús. Així doncs, el punt no té cap mena de sentit.

La única finalitat que té aquesta ordenança és establir uns preus fixes. Amb l’agreujant que s’hi ha introduït el concepte del valor de mercat per la patilla. Potser ho ha fet algú convençut i conscient d’estar fent batalla ideològica a les institucions públiques. Però potser ha estat molt pitjor, potser ho ha fet algú que ni se n’ha adonat, que ha interioritzat els conceptes neoliberals fins al punt que ja ni s’ho imagina d’una altra manera.

Aquestes ordenances, aquesta interiorització, aquesta introducció per la patilla del concepte del valor de mercat en un lloc on no hi pinta res, tot això és la viva imatge de l’actual hegemonia neoliberal. El trobem per tot arreu, i només començant a defensar i exigir allò públic, a tot arreu i sempre, des d’allò més gran a això més petit, podrem començar a fer el canvi mental que necessitem per girar la truita.

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G i a Xarxa Penedès el desembre del 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s