Capitalisme sense complexes

Des de fa uns dies, pels volts de les 8:45 del matí, al programa de la Mònica Terribas “Els Matins de Catalunya Ràdio” s’està passant un anunci que fa que jo no arribi a la feina de bon humor, per molt bon dia que faci o per bé que hagi dormit. He buscat l’anunci en qüestió a la web de Catalunya Ràdio però no l’he pogut trobar, es veu que encara tenen la delicadesa de penjar-hi els àudios sense anuncis. És igual, us ho explico. L’anunci, resumint, ve a dir alguna cosa així com “perquè hem d’esperar que faci calor per gaudir de la nostra piscina? Amb les nostres bombes de calor banya’t a la teva piscina quan vulguis, estiu i hivern!”

El primer dia que el vaig sentir em vaig quedar de quadros, no m’ho podia creure. Ara cada cop que l’escolto em deixo les cordes vocals en els insults que professo cap als que han fet l’anunci, cap a l’empresa que fa les bombes, cap als responsables que han decidit passar aquest anunci per la nostra ràdio pública… cap a tot déu, vaja. Si algú em veu per l’autopista, dec semblar un boig al volant. Però és que hi ha cosa més obscena que, enmig de totes les misèries que estem vivint (i que no cal que us expliqui), anunciar per la ràdio pública del país quina és la millor manera d’escalfar l’aigua de la nostra piscina? Realment hi ha gent que té aquests problemes? Per a qui s’està fent la ràdio pública?

Després d’escoltar-lo em quedo cada dia donant voltes al tema. En realitat, que la ràdio pública del país anuncii bombes de calor per a piscines és una mostra clara de quina mena de negocis són els que encara es poden fer en aquest país. I és que, quan la gent normal ja no pot gastar més que el que és indispensable per viure, ja no és necessari fer anuncis dirigits a ells. En aquest país ja només poden comprar “extres” els rics. És per això que es fan anuncis d’articles de luxe. I és que la resta de mortals, els que no podem gastar més del necessari, ni existim ni fem cap falta ja en el fabulós món del capital. Un petit detall més que mostra com el capitalisme més cru ha perdut tota mena de vergonya.

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G i a Xarxa Penedès l’abril del 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s