Arxius mensuals: Agost de 2014

La plaça del cementiri del Castell

Ara fa cosa d’uns tres anys que vivim al barri dels Tarongers, al peu del Castell de Gelida. Fa un parell de setmanes, arribant a casa, vaig sentir els sons d’uns joves que feien música i cantaven a la zona de darrera de la plaça del Pedró. Bé, o de davant, segons es miri. Em van caure simpàtics de seguida, no només pel fet que pugessin al Castell a fer música, sinó també perquè interpretaven una cançó de Agua Bendita, un d’aquells grups “de la nostra època”, com se sol dir.

Per situar-nos, estaven a la pedra plana que hi ha tot just s’arriba a la plaça del Pedró pel camí de terra, abans de fer l’últim revolt que ja ens deixa a l’entrada a la plaça, just a sota de la muralla a mà dreta. És un lloc còmode i ombrívol, amb una gran llosa de pedra penjada sobre d’un petit barranc i amb bones vistes, un lloc on tot gelidenc o gelidenca ha estat alguna vegada.

No és pas, doncs, que el lloc on estaven instal·lats sigui lleig, ni molt menys. Però l’incident em va fer rumiar si en una altra època aquells joves no haurien estat fent música asseguts a l’herba, a les tombes o als murs del cementiri del Castell. I és que, amb els anys que porta tancada al públic la plaça del cementiri, hi deu haver ja tota una generació d’adolescents (i potser ja no tant adolescents) que mai de la vida no hi han ni tant sols entrat.

Perquè a veure, fem una prova: recordeu quan va ser la última vegada que us hi vau acostar a veure una posta de sol? O quan va ser l’últim any que hi vau pujar a veure el castell de focs de Festa Major? O quan hi vau estar una bona estona amb els amics? O amb la vostra parella? Jo no ho sé exactament, però fa molts anys! Fa tants anys que ja començo a perdre’n el compte, comença a semblar que aquella fantàstica plaça, aquell mirador privilegiat, no ha existit mai.

No pretenc que aquest text sigui una crítica vers l’Associació d’Amics del Castell o l’Ajuntament de Gelida. Sóc conscient dels temps que estem vivint i em consta, a més, que s’ha intentat diverses vegades i per diverses vies aconseguir els diners que calen per arranjar el mur. No és això.

Volia transmetre, simplement, els pensaments que em van venir al cap aquell dia; els records d’un indret privilegiat i únic que teníem a Gelida i que, amb el pas del temps, els que l’hem pogut gaudir, sembla que cada vegada ens n’oblidem una mica més. És molt greu que avui hi pugui haver jovent a Gelida que mai no ha pogut gaudir d’aquesta plaça. Només espero que el nostre fill no sigui un altre gelidenc crescut en una Gelida sense el seu mirador més característic.

La porta del Castell de Gelida tancada per vacances.

La porta del Castell de Gelida tancada per vacances.

Nota

El passat 2 d’agost vaig pujar al Castell per fer una foto que il·lustrés aquest article. La sorpresa va ser trobar-me el Castell tancat per vacances a l’agost! Vaja, que no és que no es puguin fer visites guiades, és que no es pot ni tant sols entrar per seguir la història del Castell amb els fantàstics plafons escrits només en català. És a dir, per resumir-ho, senyors i senyores que estan de vacances i que es plantegen visitar Gelida aquest agost: a Gelida tenim un funicular de principis de segle XX que no podran visitar si no vénen en cap de setmana. Tenim un munt de fonts que poden visitar, però no val massa la pena perquè la gran majoria estan seques. Ah sí! I tenim un singular Castell medieval que no podran visitar perquè estem de vacances. Ei! Però no es poden perdre la Funifira! És l’autèntic orgull del poble!

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G, abril del 2014]

Anuncis