Marcar cervell

“Mens sana in corpore sano” diu la famosa cita llatina. I no és pas res indesitjable tenir una ment sana en un cos que també està sa. Últimament, però, em fixo en la fal·lera que tenen alguns i algunes de publicitar les seves audàcies esportives en les xarxes socials. Sempre que veig algú que explica al món que ha fet tants quilòmetres corrent, pedalant, nedant o el que sigui, em pregunto perquè no ens explica també quantes pàgines ha llegit aquell dia.

Si no ho dic rebento. I ja sé que ara puc quedar com el “mestre tites” o com una saberuda i odiosa rata de biblioteca. Res més lluny de la realitat. Últimament llegeixo molt menys del que voldria. I també pedalo molt menys del que voldria. Però és que ni quan llegia més, ni quan pedalava més, no ho anava esbombant per aquests mons de déu com si hagués fet la gran fita. Perquè, vols dir que a algú li importa quants quilòmetres has fet? Ah! Que li importa a algú? Doncs em jugo un pèsol a que aquest algú tampoc no deu tenir masses pàgines llegides per publicitar.

I és que el maleït culte al cos està arribant a uns nivells insofribles. Arriba un punt que per cada bíceps marcat, aniria preparant una pira. Per cada abdominal, aniria carregant el trabuc. I és que després, resulta que el múscul més important, de tant esforç que hem invertit en tonificar la resta, se’ns queda atrofiat. És que no tenim temps…

Fet i fet, si tot això no és cosa que preocupi massa, només és perquè el cervell és un dels pocs músculs que no salten a la vista. Protegit pels ossos del cap, i per molt que ens esforcem en mantenir-lo en forma, mai podrem posar-nos un barret que marqui les seves corbes. I si no entra per la vista, perquè molestar-se?

Però en fi, qui sap? La ciència avança molt de pressa. I la cirurgia estètica també. Potser arriba un dia en que canvien els cànons de bellesa. I potser llavors podrem prescindir dels ossos del cap i posar-nos un casc tant ajustat que marqui els sensuals plecs del nostre cervell. Potser fins i tot podem fer-lo transparent i ser els més agosarats del moment. Encara que jo sempre he estat més de suggerir que de mostrar… Sigui com sigui, d’aquesta manera potser ens podríem coses com ara “Uau! Les corbes dels teus plecs cerebrals em posen a mil!”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s