Esperant la por

Ja tornen a ser aquí els anuncis de crèdits ràpids, d’assegurances de salut i de fons de pensions. Privats, és clar. No he fet cap anàlisis, però tinc la sensació que durant un temps aquesta mena de monstres capitalistes havien estat amagats. I ara han tornat renovats. Només cal veure el nou anunci de Cofidis1 per veure com resulta que ara són una empresa amb allò que en diuen “responsabilitat social corporativa”, oxímoron com n’hi ha pocs. Una empresa que fa les coses d’una nova manera. Com si tot el que és nou hagués de ser bo així, perquè sí. Tot plegat és quasi tant graciós com els nous anuncis de Repsol o de la Caixa, que diuen que són tant responsables i estan tant preocupats per la societat.

Últimament escolto sovint a Catalunya Ràdio un anunci d’un pla de pensions, ara no recordo exactament de quin banc és. Vénen a dir-nos que, si estem entre els 30 i els 40 anys, més val que comencem a pensar en fer-nos un pla de pensions. Perquè, si no, de grans segurament haurem de dormir a la palla, i tant hi farà si de joves hem treballat o no.Oens espavilem a fer un pla de pensions o anem buscant un lloc sota el pont… i quina por, oi?

De tota la vida l’especialitat dels monstres ha estat el negoci de la por. Por a quedar-se sense diners per pagar les quotes. Por a que la sanitat pública es deteriori cada vegada més i no ens atenguin com cal. Por a quedar-nos sense pensió i viure en la misèria quan siguem vells. Sempre la por. La por ho justifica tot, això ja ens ho explicava fa uns anys la Naomi Klein. Personalment, cada cop que em topo amb un anunci d’aquests veig els voltors del Josep Manel Busqueta. Entre molts d’altres voltors, és clar, però és que aquests són els més descarats, són els que es deixen veure volant en cercles, esperant que els moribunds estirin la pota d’una vegada.

I com és, doncs, que fins fa poc no hem tornat a veure aquests anuncis-voltor, aquests monstres del capital? Doncs no ho sé pas, però tinc la sensació que havien estat una mica amagats. Amagats perquè, fins fa poc, anunciar aquesta mena de productes de la por no era massa productiu: els possibles clients eren massa escassos, els ànims estaven massa encesos i anunciar-se més aviat els podia anar a la contra. No dic que la por la tinguessin ells, però potser sí que durant un temps han tingut una mica vergonya. O de prudència. Sigui com sigui, que tornin a deixar-se veure volant en cercles no pot voler dir res de bo per a nosaltres. Si tornen a sobrevolar-nos els monstres és que veuen noves oportunitats de negoci. Han perdut la mica de vergonya que potser havien tingut, consideren que els ànims ja no estan tant encesos i ja tornen a rondar esperant l’oportunitat. Esperant la por.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s