Perill: es simplifica!

girl-pink-whatsappEn els últims dies han passat davant dels meus ulls una colla de sense sentits i d’absències absolutes de crítica que m’han fet esgarrifar. I més que el què, que ja és seriós, el que més m’ha esgarrifat en la majoria de casos ha estat el qui. I el com. I és que de vegades, quan menys t’ho esperes, persones més o menys properes et sorprenen. I no sempre per a bé. Enteneu-me, ni sóc perfecte ni pretenc ser-ho. Cometo errors com tothom i de vegades dec pecar d’excessiva simplificació. Però no em puc aguantar d’escriure això que segueix. Si algú se sent al·ludit, sisplau, no us ho prengueu a títol personal.

Fa uns dies em sorprenia al Facebook un comentari sobre les destrosses que estan fent els soldats de l’EI, Estat Islàmic, en ciutats mil·lenàries de la zona de l’actual Iraq. No cal ser llicenciat en Història per entendre que arrasar amb bulldozers unes ciutats de més de deu mil anys d’història va molt més enllà de ser un acte abominable. És una desgràcia en majúscules i una pèrdua irreparable per tota la Humanitat. Això ho entén tothom. Però no es pot obviar la ingerència occidental en la zona des de fa tants anys, i per tant el paper determinant dels EEUU i els seus acòlits en la formació d’aquesta i d’altres organitzacions similars. Per això, quan simplement responsabilitzem “la religió” de forma genèrica, el que fem és molt pitjor que no dir res perquè estem situant l’origen del desastre on no toca. Desviem l’atenció de l’autèntic origen del desastre, de de les autèntiques raons per la seva existència, i d’aquesta manera, col·laborem amb els autèntics responsables a espolsar-se les culpes del que passa. Tot plegat no passaria d’una anècdota si el comentari en qüestió l’hagués fet algú sense masses estudis. Però es magnifica, als meus ulls, quan qui el fa és algú amb un ampli fons cultural i sobretot històric. Quan persones així simplifiquen d’aquesta manera, estem corrent un perill.

Pocs dies després va ser 8 de març. No sé ni per on començar. Potser el més flagrant és la pràctica substitució del “dia de la dona treballadora” pel “dia de la dona” així, en genèric. Un altre cop en genèric. Per tota mena de xarxes corrien postals precioses amb missatges naïfs que celebraven el “dia de la dona” sense cap mena de referència ni a la lluita ni al treball, no diguem ja a la relació directa entre capital, explotació i patriarcat… ¿¿de què parles, nen?? Tot plegat empitjora, i molt, quan persones que se suposen conscienciades adornen els seus desitjos pel “dia de la dona” amb icones de pintallavis i de sabates de tacons ben alts. Aquests són els símbols de la dona treballadora? Aquests són els símbols de la dona? Un pintallavis? El suflé puja de manera incontenible quan, en la teva desesperació, intentes fer veure que aquell no és un dia “de la dona” a seques, que hi ha un significat més profund que tot allò, i tota resposta es limita a aquella frase tant gastada de “les dones treballen cada dia”. En els límits de l’al·lucinada més bèstia, arriba un punt en què has de llegir que la justícia no pertany als homes sinó a la “Mare Terra”. Ei! Que no anem bé! Que si volem millores en les condicions laborals les hem d’exigir a la Mare Terra! Deixeu el senyor empresari tranquil, pobre home! El súmmum dels súmmums arriba amb la imatge d’una escultura on una dona frega el terra de genolls, mentre el peu d’escultura honora a “totes les dones que silenciosament han construït la Història”. Bravo, senyores! Lluitin i exigeixin justícia de tota mena, però sobretot facin-ho en silenci. I de genolls. No fos cas que ens molestessin massa. Buidem de contingut les jornades de lluita, simplifiquem el missatge i desviem l’atenció del vertader origen del problema. I quan persones així simplifiquen d’aquesta manera, estem corrent un perill.

Advertisements

3 pensaments sobre “Perill: es simplifica!

  1. Albert Cugat Solà

    Sobre els anomenats micromasclismes …que no ho son tant:
    Sovint es qualifica així a aquesta mena de masclismes com a “micro”, les sabates de altíssim tacó (p. ex.), caldria acostumar-nos a nomenar-les pel seu nom real: “sabates esclaves” llavors ens donem compte que aquesta categorització de “micromasclisme” és masclisme pur i dur.

    Sobre la “Mare Terra” …aquesta entelèquia protoplasmàtica:
    La “mare terra” és el constructe cultural poètic-bucòlic dels que, generalment, pentinen gats. No existeix com a mare …ni pare ni cunyat; per a ser mare conscient i protectora o proveïdora, cal tenir consciència, i aquest pedrolí mullat que conforma el nostre planeta no en sap -per definició- res de la nostra existència, perquè no és un ens pensant amb voluntat pròpia ni poder, és simplement un ens casual sense objectiu i com ho és el mateix univers sotmés a historicitat doncs no hi ha res sostenible com a tal. És a dir, la “Mare Terra” ni existia en el passat remot ni existirà en el futur llunyà …o proper.

    Respon
  2. Mavi

    Aporto, para completar lo que dices sobre cómo se está simplificando desde los medios masivos la noticia de los destrozos de ciudades milenarias por parte del EI, este enlace de Lahaine. En la misma linea crítica que tu texto pero destacando otro factor de análisis que lleva a la simplificación interesada, además del de obviar la responsabilidad de Occidente en esos destrozos: El de hacerlo desde una perspectiva de superioridad cultural propia del colonialismo.

    http://www.lahaine.org/mundo.php/iconoclasia-en-mosul

    En cuanto a la simplificación mediante el recurso de amplificar a todo el género feminino las reivindicaciones del 8 de Marzo, despojándolo de cualquier matiz de clase, forma parte de la misma estrategia que la clase dominante lleva utilizando desde el triunfo de la socialdemocracia y qué tan buenos resultados le ha dado : Aceptar todas las reivindicaciones y consignas de la lucha obrera, banalizarlas y simplificarlas hasta que pierdan todo su potencial subversivo y transformador..Que personas y colectivos que se supone que comparten con nosotros las mismas aspiraciones y parten de los mismos ámbitos de lucha estén totalmente impregnadas de esta visión simplista y banal sin ser conscientes de ello, demuestra hasta qué punto llega la metástasis del cáncer propagandístico que ha iniciado la tal estrategia.

    Por eso, lejos de estar de acuerdo con quienes sugieren que reconcienciar de nuevo a los más desconcienciados requiere por parte de quienes no hemos perdido la conciencia un discurso neutro y poco radical “para no asustar”, yo opino todo lo contrario…Si ya los que ocupan posiciones se supone que críticas, están tan perdidos, creo que lo que urge es precisamente recuperar los discursos de clase, sin ambages, todo lo radicales que sea necesario y ello por dos motivos: Uno, porque frente las tácticas banalizadoras, simplificadoras y diluyentes (y la del lenguaje es una de ellas) solo cabe utilizar discursos y términos que desambigüen, que determinen, que concreticen, separando el trigo de la paja, porque si no, estamos utilizando el mismo método y en eso nos ganan…y dos: Porque si no es así, una de las herramientas principales para la organización de la clase obrera, el debate dialéctico, la obligación de agitar conciencias, de incitar a la reflexión y a que los sujetos emancipatorios se revuelvan en sus cómodos esquemas para llegar a situarse correctamente en la perspectiva de clase..queda arrinconada.

    Cuando compañeros de lucha, se supone que instruídos y conscientes, enarbolan un pintalabios y un zapato de tacón de aguja como iconos del empoderamiento femenino frente al patriarcado o desvían la responsabilidad de la lucha contra la injusticia a la Madre Tierra…debemos encender todas las alarmas y dejarnos de delicadezas. Es mi opinión.

    Respon
    1. Albert Cugat Solà

      Únicament una acotació, personalment deixaria d’utilitzar termes de malalties prou comunes i cada vegada més curables o controlables com el càncer com a recurs metafòric en referir-nos a qüestions que no siguin estrictament mèdiques. Cal deixar d’estigmatitzar el càncer, tant els afectats actuals com els futurs, que podem ser-ho tots, ho agrairan 😉

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s