Com un autòmat

Fa quasi 7 mesos que estic a l’atur. Feia més de 10 anys que no em passava. Durant aquests mesos he experimentat situacions i conceptes que potser considerem obvis però que, per més que llegim i ens formem, fins que no els vivim en carn pròpia potser no acabem mai de ser mai prou conscients de com ens afecten.

Quan em vaig quedar a l’atur vaig fer el que fa la majoria de mortals: actualitzar el currículum. Em vaig descarregar una plantilla ben maca i vaig omplir-la amb les meves experiències laborals, mirant que quedessin el més atractives possibles. Hi vaig posar una foto que em donés aires de seguretat i de positivisme alhora. El mateix vaig fer en els portals de recerca de feina habituals. Total, em vaig procurar de tot un paquet de pamflets publicitaris sobre mi mateix. Em vaig preparar per vendre’m. Jo mateix era una empresa i el producte d’aquesta empresa era jo mateix, tancant el cercle. Primer manament neoliberal: tu ets la teva pròpia empresa. Doncs això. I el que més em fot és que ja havia llegit sobre tot això. Ja anava avisat, com aquell qui diu. Doncs no va servir de res. T’hi veus abocat. Abocat a trobar de nou una feina, a esclavitzar-te de nou i el més ràpid possible. No saps com ni perquè, arriba a ser inconscient, automàtic, ho fas perquè et surt de dins.

I l’objectiu de tota aquesta actuació automatitzada no era altre que, òbviament, trobar un treball. Arriba un punt que el treball passa a ser més que desenvolupar una activitat, un ofici o una feina a canvi d’uns diners que ens serviran per sobreviure. Arriba un punt en que el treball en sí mateix és l’objectiu. Tenir un treball per ser algú, per no ser un pària, per ser considerat persona. El treball passa així a ser quasi l’únic objectiu. I quan dius a algú que encara no n’has trobat et miren com si tinguessis un mal lleig. Amb aquella cara de llàstima i allò de “Bueno! Ja sortirà alguna cosa!”. I tant! Un atac de violència em sortirà si no t’apartes de la meva vista! El treball ens dóna estatus de persona. Allò que diuen “que dignifica”… sense comentaris. El món del treball, en tinguem o no en tinguem, comporta aquesta mena de contradiccions internes. Factors que ens fan veure com som nosaltres mateixes qui seguim legitimant, amb els nostres actes i les nostres inhibicions, aquest món que rebutgem. Rebutjar el capitalisme és també, doncs, rebutjar el món del treball que coneixem.

Al mateix temps que tot això, m’adono de com el treball, quan en tenia, em tenia captiu. Qui té el cul llogat no seu quan vol, que diuen. I és ben bé això, perquè el treball té la maquiavèl·lica habilitat de procurar-nos recursos per a sobreviure mentre ens està impedint que visquem. Perquè, excepte les  afortunades que realment gaudeixen amb el seu treball (o això diuen, o això es diuen); excepte aquestes, la resta mentre treballem no vivim. Anar a treballar és com fer una pausa en el nostre viure, una pausa que es va repetint dia rere dia, que consumeix gran part del nostre temps, que impedeix que fem totes aquelles coses que ens agradarien tant i que omplirien tant les nostres vides.

I malgrat tot el que us he explicat, i a banda de poder fer moltes coses que si treballés no podria fer, entre altres coses, buscar alternatives a aquest món laboral i diabòlic; malgrat tot això, la realitat és que em trobo cada matí repetint el clixé d’obrir el correu electrònic, de resseguir les ofertes de treball que m’arriben puntualment, de descartar-ne la gran majoria per esclavistes i indecents. Si bé és cert que cada vegada ho faig amb més indiferència i més fàstic, com un autòmat altra vegada, no és menys cert que ho continuo fent mentre em prenc el cafè amb llet matinal, dia rere dia. I mentre duri la prestació, suposo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s