«Policía de paisano»

El passat diumenge 21 d’agost del 2016, diumenge de Festa Major a Gelida, tenia lloc la festa organitzada per l’Assemblea de Joves de Gelida. Aquest és un acte que es va començar a fer el 2004, ara ja en fa 12 anys, pel que és ja un acte tradicional de la nostra Festa Major. Han passat uns quants anys i moltes coses han canviat, també dins de l’Assemblea de Joves. Els qui formàvem part de l’Assemblea en aquells moments inicials ens hem fet grans i noves generacions de joves gelidencs ens han anat substituint i tirant endavant el projecte.

Perquè escric tot això? Doncs perquè en aquesta última festa de l’Assemblea de Joves vaig tenir moltes sensacions negatives i ben poques de positives. Em sap molt de greu haver-ho d’admetre, però va ser així, i ho he d’explicar perquè si no, rebento. Com que no tinc un criteri clar de què em va saber més greu us ho explicaré en forma cronològica.

policia_de_paisano_cuerpo_nacional_de_policia-i-1356232576400135623011La història comença quan arribem al recinte del Montcau. Primera sorpresa: hi ha dos vigilants de seguretat a la porta i ens veiem obligats a passar per una mena de passadís per a cabres per entrar al recinte. Bé, de fet, quan hi arribem només n’hi ha un, de vigilant. Força ben educat, tot s’ha de dir. Però quan una amiga ens diu que ella va entrant i que ja ens trobarem a dintre, perquè a nosaltres no ens deixaran entrar mentre tinguem una beguda a la mà (d’això en parlaré més endavant) veiem que el vigilant li vol examinar la bossa. Per cert, una bossa de mà més petita que la meva ronyonera, que ningú em va intentar examinar. La nostra amiga s’hi nega, amb tot el dret. Mentre discuteixen amb el vigilant, veiem que se n’acosta un altre. Aquest, força més mal carat i amb una samarreta del tot surrealista que porta una escut que diu «España» i un missatge ben gros que diu «Policia de paisano». Com que «Policia de paisano»??? Des de quan els policies de paisà t’avisen que ho són? De què pot servir anar de paisà si ho avises en una samarreta? No podem fer altra cosa que riure d’aquella mena de broma feta samarreta. No sé si va ser perquè la nostra amiga es va negar a que li examinessin la bossa, si va ser per les nostres rialles vers la samarreta o si és que el vigilant anava restret de feia hores, però el cert és que amb la seva arribada l’ambient es va tensar de forma exagerada. Crits, mala educació, prepotència i sensació d’arbitrarietat: mentre passava tot això, resulta que altra gent sí que podia entrar amb begudes, però nosaltres no. Ens acabem les begudes i ens disposem a entrar, no sense abans exigir al vigilant que baixi el to i que canvii l’actitud, que allà hi anàvem a passar-ho bé i que no érem ni delinqüents ni jovenets a qui aquella actitud pogués espantar. Efectivament, el senyor demana disculpes, però no canvia el to. Respirem fondo i entrem deixant-los a la porta. Quina rebuda, tu!

Bé, doncs ja som dins, anem a prendre alguna cosa? La segona sorpresa me l’emporto a la barra. Els preus dels combinats són més cars que les dues nits anteriors! La cervesa, per anomenar d’alguna manera a aquella cosa que sortia del barril, val el mateix. Però ha desaparegut el «bonobirra», cosa que encara no sóc capaç d’entendre. La festa de l’Assemblea de Joves, lluny de reivindicar els preus populars i facilitar les coses a les butxaques del jovent, no només no deixa entrar amb begudes de fora sinó que, a més, té els preus més cars de la Festa Major i ha abolit la única iniciativa de tot el poble que oferia cervesa a bon preu. No m’ho puc creure. Ep! I no parlem de no deixar entrar perilloses ampolles de vidre, parlem de gots de plàstic provinents d’altres llocs de la Festa Major. Uns gots que s’acabaran en molt poc temps i que aviat s’ompliran amb beguda de la festa.

La cosa no anava massa bé però en fi, hem vingut a divertir-nos, oi? A veure què fan els músics. Ens trobem amb música variada, de tota mena. Segons ens comenten, abans que arribéssim havien fet una mica de rap. Em penso que tenen sort, els artistes «raperos» que m’hagi perdut l’actuació. Perquè el discurs masclista i homòfob que he sentit algunes vegades en els «raperos» locals és cosa que mereix un article sencer. Però en fi, quan vam arribar nosaltres s’estava preparant un grup de joves que feien «ska» una mica accelerat. Després hi hauria música punxada. Bé, doncs a veure què tal. No entraré a comentar ni el grup ni el primer dels encarregats a punxar la música. Tot molt correcte. Per això me’n vaig directament al segon i últim punxa discos de la nit, que ens ofereix una sessió d’aquesta música tant de moda actualment que és el «reguetón». Una música que seria prou ballable si no fos perquè la gran majoria de les seves cançons tenen un fons masclista que tira d’esquena. Mira que n’he ballat de coses a la meva vida… però amb allò sí que no. No es poden ballar aquestes lletres. I no puc entendre com una entitat com l’Assemblea de Joves permet que es punxi una música amb aquest missatge. Ja sé que «és que és el que està de moda» i tot el que vulgueu, però no pot ser. Així es posava el colofó a una nit decebedora.

M’he pensat molt si havia d’escriure tot això o no, si havia de criticar l’Assemblea de Joves obertament o no. I la conclusió és que sí: que encara que quedi com un «pureta» que té una rabieta (rodolí), és necessari que algú digui que no pot ser.

No pot ser que una entitat que va néixer amb l’esperit crític, amb l’energia i la rebel·lia de la joventut organitzada, accepti mesures que, suposadament, són per incrementar la seguretat però que, en realitat, el que fan és augmentar la sensació d’arbitrarietat. Si el que es vol és tenir un dispositiu per evitar baralles es pot fer de moltes maneres, més en una festa que no té ni la meitat d’assistència que la de la nit anterior. Portes obertes i el personal de seguretat que vigili si vol, però des de la distància, sense perdre el respecte a ningú, sense prepotència, sense mala educació i sobretot, sense samarretes que incitin ni al riure ni a la bronca. I si al final resulta que és l’Ajuntament qui ha obligat a l’Assemblea a fer-ho així, doncs a denunciar públicament la situació i a fer la festa a una altra banda. O a suspendre-la, tant li fot, però no es poden acceptar aquesta mena de gent i d’actituds.

No pot ser que es perdin els preus populars. No pot ser que a la festa de l’Assemblea els combinats siguin els més cars de la Festa Major i no pot ser que desaparegui el «bonobirra». Ah! I una altra cosa! No pot ser que ens obliguin a quedar-nos amb els gots de plàstic tant si ens agrada com si no. Sigui quina sigui la causa última que ho ha motivat, no pot ser. De tot això ja no se’n pot passar la responsabilitat a l’Ajuntament.

I per acabar, no pot ser que es tolerin missatges masclistes, sexistes ni vexants, per molt de moda que pugui estar un estil musical. Escoltar i ballar aquesta mena «reguetón» (o rap masclista, és igual) és de les coses més allunyades a qualsevol cosa que es pugui assemblar a l’esperit crític. La no-submissió als cànons de la moda és un dels principals fronts de batalla que pot tenir qualsevol entitat que es digui jove i que es digui crítica.

En fi. Per acabar, membres actuals de l’Assemblea que heu llegit fins aquí, no us prengueu aquest escrit com un atac, sisplau. Això no és una crítica amb mala llet, no hi ha mala intenció ni cap ganes d’assenyalar ningú com a culpable de res. Preneu-vos-ho, sisplau altra vegada, com una crítica constructiva d’algú que, malgrat la diferència d’edat que es va incrementant generació rere generació, es sent molt a prop vostre.

Anuncis

2 pensaments sobre “«Policía de paisano»

  1. Anna

    L’assemblea de joves, com el seu nom indica som un grup de persones que actuem de manera assembleària, podem estar més o menys d’acord però ho decidim entre tots i totes intentant, en aquesta festa, arribar al màxim de joves possibles, sabem que a vegades no ho fem de la millor manera i totes les critiques que ens arriben les acceptem i volem que tot això ens ajudi a millorar, aprenent sempre dels nostres propis errors i de les critiques que rebem. També vull dir, i que tu ja ho deus saber, que totes les activitats que duem a terme tenen darrere un gran esforç i dedicació per part de moltes persones, i que també s’ha de valorar!
    He decidit escriure’t per que com a membre de l’assemblea, m’agradaria que entenguessis una mica el perquè d’alguna de les coses de les que parles. Amb això no vull justificar les accions de l’assemblea de joves, només que comprenguis una mica més el perquè de les nostres accions, tot i que no les comparteixis.
    Els vigilants de seguretat els va proporcionar l’ajuntament, ja que segons la normativa vigent per a fer festes se’n necessiten, en quant a l’entrada de begudes ja fa uns anys que no en deixen entrar i aquest fet no és culpa de l’Assemblea de joves ja que va més enllà… Els vigilants de seguretat eren els mateixos que els dies anteriors, i jo personalment vaig anar a parlar amb ells varies vegades per que molta gent s’estava queixant, però no em feien ni cas.
    Tampoc cal arribar a l’extrem de suspendre la festa, totes aquestes queixes amb els vigilants les farem arribar per tal de que no torni a passar, ja que els estem (ajuntament en aquest cas) contractant i estic molt d’acord en que aquets fets no s’han de donar mai.
    En quant als preus de la barra sí que eren més cars, però teníem alcohols més bons, vam decidir posar una mica més car (50 cèntims si no recordo malament), ja que la majoria preferim pagar una mica més i beure un alcohol una mica més bevible. Posar beguda més cara als mateixos preus… no surten els números. Els gots els vam vendre i no eren retornables ja que després ens quedem amb un munt de gots bruts, ja avisem que es portin gots.
    Els cantants de rap que van cantar són joves del poble molt estimats per la majoria de joves, i creiem que donar la oportunitat de que tinguin un espai per actuar es ben merescuda, només calia veure el pati del Montcau durant l’actuació ple de gom a gom. Ara mateix ja han passat uns dies des de la festa però tampoc recordo que les lletres fossin qualificades com tu ho fas.
    Sí que és veritat que el reggeton té un fons masclista, totalment d’acord, també t’he de dir que a mi m’agrada, i ara estic escoltant un tipus de reggeton que lluny d’aquest esperit intenta fugir del masclisme i de la dona com a objecte, poc a poc ja l’anirem introduint en les nostres festes, ja que com tu crec que no podem fomentar aquests valors, però també és veritat que si no poséssim aquesta música que ara és la comercial estaríem quatre gats, i el que també volem és activitats com ho és aquesta pel jovent del poble. A més a més, els PD’s són gelidencs que volen participar.
    Espero que amb això entenguis una mica més les accions que l’assemblea a dut a terme. Tot i que amb això no et vull convèncer de res, però si que et posis en la nostra pell. També dir-te que agraeixo molt aquest escrit ja que com he dit abans ens ajuda a millorar i a saber les inquietuds dels gelidencs.
    Anna Muñoz Mimbrero

    Respon
  2. subi Autor de l'entrada

    Gràcies per la resposta, Anna. Sé prou bé el que costa tirar endavant els actes, només faltaria, això no ho poso en dubte!

    Dius que com que això d’entrar begudes o de tenir vigilants és cosa de l’Ajuntament, l’Assemblea no hi pot fer res. I com que la música del moment és la que és, tampoc no hi podeu fer res. I com que les lletres masclistes estan de moda… Bé doncs, no hi podreu fer res mentre penseu que no hi podeu fer res.

    Sota el meu punt de vista, any rere any, i a base de d’anar assumint plantejaments de l’Ajuntament, la festa ha passat a ser un acte que no es diferencia de la resta (mateixos espais, barres, accessos, vigilants, horaris…) Potser és hora de repensar la festa de cap a peus, data, hora, espai i format, tot.

    En realitat, el rerefons del meu text és que penso que l’Assemblea és avui únicament una organitzadora de festes. I com a antic (o molt antic) membre de l’Assemblea, em sap greu. Fa temps que trobo a faltar actes amb certa dosis de crítica. I suposo que l’experiència de Festa Major va ser la gota que va fer vessar el got. Però insisteixo, no us culpo a vosaltres. Bé, ni a ningú en concret en realitat. Deuen ser signes dels temps.

    PD. La introducció d’aquest “nou” reguetón és molt urgent! Res de “a poc a poc” o no arribarem a temps! 😉

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s