Arxiu d'etiquetes: Manipulació

Gelida s’omple de cinisme

S’acosten eleccions municipals i com és tradicional, Gelida està que treu fum d’obres i «millores» als carrers. Quasi tant fum treuen els carrers com el compte de Twitter del regidor de serveis municipals, anunciant ara sí i ara també aquesta i l’altra millora. Qualsevol que no ho sabés pensaria que ens preparem per celebrar les Olimpíades o per rebre en Felip VI amb tots els honors. Tot plegat és digne d’una pel·lícula del mestre Berlanga.

Fa unes setmanes, a partir d’un comentari al compte de Facebook de l’Ajuntament, el regidor d’urbanisme hi explicava que s’havien rebut unes subvencions el passat any i el present, i que si no es gastaven es perdrien. No seré jo qui posi en dubte que les subvencions s’han rebut i que s’han de gastar. Però sí que dubto si tot plegat s’havia de gastar precisament ara. Si, com sembla, les subvencions són anuals, bé es podrien haver programat les obres una mica més espaiades en el temps, i no gastar-ho tot ara com si l’any s’acabés al maig i no al desembre. Sembla que la consigna sigui «Gasteu ara, que si no torneu al govern encara s’ho gastaran uns altres».

N’hi ha més, perquè a finals del mes de març es publicava el nou número de El Balcó, ben farcit de «cromos» amb les actuacions que s’estan duent a terme últimament. Una ment perversa podria pensar que l’aparició del butlletí a pocs dies de la publicació oficial de la convocatòria de les eleccions municipals, el passat 1 d’abril, no és només una casualitat. Sobretot perquè a partir que es publica la convocatòria, sembla ser que la llei electoral prohibeix aquesta mena de publicacions, per allò de no fer campanya electoral amb diners públics. Òbviament, tot plegat pot no ser més que una coincidència. Ara, el fet que aquest butlletí no tingui una periodicitat concreta tampoc no ajuda massa.

I més. Perquè també durant aquest mes de març es presentava la nova campanya de civisme de l’Ajuntament. Podem llegir a El Balcó que la campanya durarà unes 6 setmanes des de mitjans de març. Vaja! Reina de les casualitats! Quasi fins les eleccions! Oh, i també diu El Balcó que un dels eixos de la campanya és la millora de l’entorn tant urbà com natural. Potser algú hauria de dir als responsables de la campanya, que la màquina d’escombrar carrers de Gelida està tant fotuda i deixa anar tantes taques d’oli, que les voreres del nostre carrer ja sembla que tinguin la varicel·la. Invertir els diners que va donar l’empresa que ha pagat aquesta campanya en reparar aquesta màquina potser hagués estat un bon acte de civisme, també. No tant vistós, això també.

En fi, no us penseu, jo no sóc mal pensat de mena. Però és que de vegades ens ho posen tant difícil! Tant, que no sospitar ni una mica et converteix en un autèntic imbècil. Tanta coincidència i tanta activitat concentrada en tant poc temps és massa difícil que sigui una casualitat. Només et falta, llavors, trobar-te llegint a la portada de El Balcó que resulta que «Gelida s’omple de civisme». Doncs no. D’aquesta manera ho posen massa fàcil per dir que no, que Gelida no s’omple de civisme: del que s’omple Gelida és de cinisme.

[Article publicat a la revista autogestionada laGralla.G, abril del 2015]

Anuncis

Administrar en petites dosis

Més enllà de tot el que hem après aquests últims anys sobre els orígens de la crisi, de les hipoteques subprime, de la crisi borsària europea o de l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat Espanyol… Més enllà de tot això, de fa un temps cap aquí està clar que tot plegat segueix una consigna ben clara: acabar amb l’estat del benestar europeu.

I és que des de fa una colla d’anys, a base d’anar fent modificacions aquí i allà, el poder econòmic ha aconseguit modificar els marcs legals dels estats i muntar una Unió Europea en el seu propi benefici. No diré que ho hagin tingut fàcil, però el que és evident és que ho han fet de manera totalment impune. Només els ha calgut seguir algunes estratègies de manipulació mediàtica de manual. Sylvain Timsit en va fer una llista de deu, llista que durant un temps va ser atribuïda a Noam Chomsky.

manipulacion2Alguns exemples de la llista ens haurien de sonar: distracció, servir-se dels mitjans de comunicació per mantenir-nos distrets amb temes menys importants: qualsevol noticiari en pot ser un exemple clar; gradualitat, aplicar mesures a poc a poc, de manera que no ens n’adonem fins que ja estan muntades i formen un cos legal potent i uniforme: el desmantellament progressiu, divendres a divendres, del sistema de justícia universal; autoinculpació, tàctica que encara ressona en moltes converses, quan s’acusa els signants d’hipoteques o contractes de preferents abans d’acusar als legisladors que ho han permès, als empleats de la banca que sabien el què feien o als ministres que premiaven la hipoteca i castigaven el lloguer; problema-reacció-solució, crear problemes i després oferir-ne les solucions, com ara una suposada crisi econòmica que se soluciona ventilant drets laborals bàsics i privatitzant empreses i serveis públics; l’estímul i l’aplaudiment de la mediocritat, degradant fins al màxim els sistemes educatius públics -de forma gradual, és clar- per tenir una població incapaç d’entendre els sistemes amb què la controlen, i alhora, aplaudir i posar de moda el fet de ser inculte, vulgar i mediocre. Em penso que d’exemples d’això últim no cal que en posi, oi? Hi ha d’altres tàctiques però aquestes resulten prou evidents.

Els mitjans de comunicació són l’element clau per aplicar totes aquestes tècniques. Però sempre ens oblidem d’ells quan invoquem la defensa dels serveis públics bàsics i defensem la sanitat o l’educació. El dret a la llibertat d’opinió i a rebre o comunicar informació estan contemplats com a drets humans bàsics. Ara bé, en un món on l’actiu creador d’opinió més potent és la televisió -encara és així- i quan aquest mitjà està en mans de grans fortunes, de lobbys internacionals o de governs que el primer que fan és canviar-ne la línia editorial, llavors la informació que rebem està totalment privatitzada. I quan la informació que rebem majoritàriament és la que tria el poder econòmic, la nostra opinió està molt lluny de ser lliure… I si la nostra pròpia opinió no és lliure, on queda la democràcia?