Els últims mesos hem viscut a Gelida un curiós episodi de polèmica i mobilitzacions. Davant el silenci del govern municipal, que no es dignava a baixar a la Terra per aclarir els seus plans respecte a les llars d’infants, ha estat finalment la mobilització qui els ha forçat a fer-ho. I això els ha trasbalsat. Tant, que des dels sectors més propers al govern han sortit crítiques vers els agents mobilitzadors, a qui acusen de polititzar el tema.
Curiosa acusació, la de polititzar un tema que és eminentment polític: o és que tenir aquest o aquell pla per a l’educació no és una qüestió eminentment política? No fan política, les persones que es dediquen als afers municipals? No fem política, les persones que ens interessem en com es gestiona el poble? És que viure en societat, conviure, no és un acte eminentment polític? Cal que expliquem que la paraula política prové del grec politiké techne, i que això no és altra cosa que l’art de viure en societat? De veritat?
Doncs no, no cal. No cal perquè, en realitat, saben perfectament que això és política. Sigui quin sigui el tema que es tracti, sempre que aquest afecti àmbits de convivència el tema és polític per definició. Per tant, no s’està polititzant el tema en parlar-ne perquè el tema és política per si mateix. Així, el problema de l’equip de govern no és que s’estigui polititzant aquest o aquell tema. Ni tan sols ho és que algunes de les persones crítiques siguin d’altres cordes polítiques, cosa molt natural, d’altra banda.
El seu problema, el que tan afecta els seus defensors més abrandats, alguns d’ells vorejant el hooliganisme tuitaire més còmic; el seu problema, dic, és un altre. El seu problema és que es faci política ara d’aquest tema, pocs mesos abans de les eleccions. És comprensible, però qui ha posat el tema sobre la taula? Qui ha tensat la corda fins que un sector de la ciutadania s’ha vist empès a sortir al carrer per exigir explicacions? Qui ha triat que el moment sigui aquest i no un altre?
La resposta és clara però hi ha una cosa que no sabrem mai: si tot plegat ha estat una actuació calculada o si realment no han sabut fer-ho millor i el tema se’ls ha escapat de les mans. Ara diuen que no tenen plans immediats per a l’edifici del Cérvol Blau i que no pensen prescindir de cap treballadora. Curioses afirmacions, quan es dóna per únic motiu el criteri econòmic i el pesat mantra de l’eficiència. Només el temps ens ho dirà.
No faré ara cap memorial de greuges sobre com el govern ha contestat amb silencis i respostes ambigües a les preguntes i sol·licituds de reunions que se’ls enviaven. Tampoc valoraré la reacció defensiva i a la desesperada que s’han vist obligats a fer quan han vist que perdien el control sobre el tema. I encara menys valoraré -què més voldrien!- els hooligans del tuiter que sorgeixen com cavallers Sant Jordi amb proclames incendiàries contra els que “polititzen”.
Però sí que vull comentar les paraules de la senyora Nicolau en una recent entrevista a Ràdio Gelida, el passat 23 de març. Deia la regidora que “intuïa” que darrere la mobilització hi ha un “plantejament ideològic” provinent de moviments “assemblearis i fins i tot llibertaris” i que el que es pretén és invalidar l’actual model per posar-ne un altre. I ho reblava dient que el debat s’hauria de fer “en positiu”, ergo el moviment s’està fent en negatiu.
Em pregunto si la regidora ha fet l’exercici de posar-se a la pell de qui, durant mesos, ha intentat reunir-se amb ells rebent només silencis i llargues. Intueixo que quan algú es veu obligat a sortir al carrer perquè els facin cas no deu anar massa sobrat d’esperit “positiu”. Intueixo també que alertar la població amb paraules que es podrien traduir com “Alerta! Que ve la FAI!” no deu ser la millor manera d’encarar un debat “en positiu”. Finalment, quan la regidora diu que “es pretén invalidar l’actual model”, em pregunto si no ha sentit ni llegit el munt de vegades que s’ha insistit a dir que no s’està posant en qüestió ni la feina ni el mètode de les educadores que tenim a Gelida.
En fi, el tema donaria per molt. Llàstima que el “polititzar” se m’ha menjat tot l’espai, perquè m’hagués agradat comentar també l’expressió “plantejament ideològic” que va fer servir la regidora. Perquè és un exemple clar de com, quan hom està impregnat de pensament dominant, només sap veure “ideologia” en els plantejaments aliens. El pensament dominant fa creure a qui el pateix que el seu pensament és la raó pura, el sentit comú, allò que ha de ser, la normalitat; i és incapaç de veure que els seus plantejaments també són plenament ideològics. Ideològics, sí, només que no es nota gaire perquè s’emmarquen en la ideologia dominant del moment. I totes sabem que la ideologia dominant del moment que vivim no és la socialista, precisament.
Combregant amb rodes de molí 